Àrtemis/Diana

Orígens.
Àrtemis va néixer de la unió de Zeus i Leto, juntament seu germà bessó, Apol · lo. 
Ja que Zeus va ser infidel a Hera, la seva esposa, va prohibir que Leto donés a llum en qualsevol lloc on il · luminés el Sol I va enviar a la temible serp pitó perquè assassinés Leto en el part. Però Zeus va enviar al vent Bóreas perquè recollís a Leto i la portés al costat de Posidó. Aquest la va portar al seu torn a l'illa Ortigia i va cobrir el lloc amb una volta formada per les seves onades. Allà, sense contravenir la prohibició d'Hera, Leto parir a Apol · lo ia Artemisa aferrant-se a una olivera. Més tard, l'illa d'Ortigia va ser cridada Delos i      Apol · lo va matar la serp Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.                

Infància.                                                               
Artemis va ser maltractada per Hera, durant molt de temps. Artemis s'escalfava en els braços del seu pare. Als tres anys, Artemisa va demanar al seu pare, mentre estava asseguda a la falda, que li concedís sis desitjos: romandre sempre verge; tenir multitud de noms per diferenciar d'Apol · lo, ser la Phaesporia o 'donadora de Llum', tenir un arc i fletxes, i una túnica fins als genolls per poder caçar; tenir seixanta «filles d'Oceà», totes de nou anys, per la seva cor, i vint nimfes amnisíades com donzelles per tenir cura dels seus gossos i el seu arc quan descansés. No va demanar que se li dediqués ciutat alguna sinó governar sobre les muntanyes, i també el poder d'ajudar les dones en els dolors del part.

 Acteó.
 En una ocasió, Artemisa es trobava prenent un bany al bosc en companyia del seu cor de nimfes, quan el príncep i caçador tebano Acteón (fill d'Aristeo i Autónoe), que passava per allà, la va veure per casualitat. Les nimfes ho van descobrir i van córrer a amagar a Artemisa. Aquesta es va disgustar tant per haver estat prevista nua que va esquitxar amb aigua a la cara de Acteón, transformant-lo en un cérvol i incitant als seus propis gossos que ho ataquessin. Aquests ho van destrossar sense saber que el cérvol al qual donaven caça era el seu propi amo.

Orió.
Apol · lo, germà d'Artemisa, temia que la seva germana pogués perdre la seva virginitat amb Orión, o bé estava gelós perquè la seva germana ja no li prestava atenció, o creia que Orión després d'abandonar a Eos acabaria també abandonant a la seva germana. Per això va tramar un ardit perquè Orió morís. Va explicar a Gea la vanitat del caçador i aquesta va enviar un escorpí contra ell. Orió va tractar d'escapar nedant cap a la illa de Delos, on esperava que Eos ho protegís, i llavors Apol · lo va desafiar a Artemisa a disparar les seves fletxes contra el qual s'allunyava nedant després d'acusar d'haver seduït a Opis. Artemisa va disparar les seves fletxes i el va matar. Després d'això, va descobrir que es tractava d'Orió i per no poder fer-ho reviure, ho va col · locar entre les estrelles.

Oto i Efialtes.
Oto i Efialtes eren dos bessons eren dos bessons fills de Ifimedea i Posidó que creixien cada any un colze a l'ample i una braça a l'alt. Eren tan forts i agressius que ningú podia matar-los excepte ells mateixos. Oto pretenia a Artemisa i Efialtes a Hera, per prendre-les com esposes. Artemisa es va transformar en un cérvol i va saltar entre ells dos, perquè, amb la intenció de no deixar que s'escapés, es van tirar una fletxa l'un a l'altre matant entre si.

Calisto.
Calisto era la filla de Licaón, rei d'Arcàdia, i també una ajudant de caça d'Artemisa. Com a membre del seu seguici, va prendre un vot de castedat. Zeus se li va aparèixer disfressat com Artemisa o, en algunes versions com Apol · lo que es va guanyar la seva confiança i es va aprofitar d'ella, engendrant un fill, Arques. Enfurismada, Artemisa la va transformar en una óssa. Arcas gairebé la va matar mentre caçava, però Zeus el va detenir just a 
temps. Compadint, Zeus va pujar l'óssa al cel, donant així Calisto origen a una constel · lació. Algunes versions diuen que va pujar a tots dos, formant l'Óssa Major i l'Óssa Menor.

La deessa Persèfone (Περσεφόνη)

Qui era?

Era una deessa, filla de Zeus 
(pare dels deus i dels homes)
 i de Demèter (deessa de l'agricultura).

El seu mite

El mite que narra la seva història, conta que Hades (déu del món subterrani), estava enamorat d'aquesta deessa i un dia que ella va sortir a recollir flors innocentment amb algunes nimfes, Hades la va raptar, tot sortint d'una esquerda del terra,  per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits. Al final va trobar que la seva filla ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i que ja no es deia Core, si no Persèfone i que vivia als inferns. Això va fer entristir a Demèter, cosa que va portar a que deixèssin de créixer plantes arreu del planeta i tot acabés desèrtic. Fins que un dia, Demèter va pactar amb Hades un tracte sobre el qual Persèfone pasaria 6 mesos a l'infern amb el seu home perquè havia provat l'aliment dels morts, sis grans d'una magrana i ja no podia marxar, però al ser sol sis grans, li van permetre marxar durant 6 mesos amb la seva mare que es quan aquesta s'alegrava i tot tornava a crèixer i a florir (primavera i estiu), i quan marxava cap als inferns, Demèter entristia i tot es moria (tardor i hivern).

Altres curiositats

• Històries expliquen que abans de tot això, Core (nom de Persèfone abans de casar-se) no tenia un lloc estable a l'Olimp i vivia lluny d'allí, al camp, per això es considerada deessa de plantar llavors i conrear plantes. 

• Quan Persèfone vivia als inferns va esdevenir deessa de l'inframón.

• Aquest és el mite que es contava a la gent gran i als nens per explicar-li el canvi d'estacions mitjançant els deus.

• A Roma se la va identificar amb Prosèrpina i el seu equivalent egipci era Isis.

• També molts investigadors han etiquetat Persèfone com a símbol de la deïtat de vida, la mort i la resurrecció.

•  Persèfone va fer desparèixer a Eurídice, la esposa d'Orfeo perque no li agradava la música trista d'aquest i li va proposar un repte que no va superar.

• També, aquesta deessa, amb Afrodita van acordar cuidar de un preciós infant, Adonis, durant 4 mesos de l'any cadascuna i els 4 restants es cuidaria Adonis sol.

• Va convertir a una ninfa que buscava el seu marit, en una planta de menta.

• També va ser desitg de Pirítou, que va anar a buscar-la a l'inframón i Hades li va oferir hospitalitat enganyant-lo per a que acabés casi ofegat per una serp, però va ser rescatat per Heracles. Pirítou no va tornar a buscar a Persèfone mai més. 

• El matrimoni amb Hades era estèril, tot i així, Persèfone va ser seduïda pel seu pare, Zeus en forma de serp i va tenir un fill, Zagreu, que va ser assassinat per Hades.

• Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.

Mitologia: Eos

Eos és la deesa de l'aurora i personifica l'alba. És considerada com l'origen de tots els estels i planetes i segons el mite, les llàgrimes que vessa mentre vola a través del cel, plorant per l'assassinat d'un dels seus fills, és la rosada de la matinada.

Filla del déu del foc astral "Hiperió" i de la deesa de la vista "Tea", és una descendent de titans. És germana de Hèlios (Sol) i Selene (Lluna), i pujada a un carro tirat per cavalls, obre les portes de l'infern i precedeix la sortida del Sol al matí.

Eos era tan bella, que va tenir molts amors, tant titans com bells homes mortals.

Amb Astreu va ser mare dels quatre vents: Bòreas, Zèfir, Euros i Notos, així com dels planetes i d'Fòsfor, l'estel de l'alba.

Va segrestar a Ganimedes, Cèfal, Clito i Titonos per a que fossin els seus amants, ja que estava condemnada a enamorar-se consecutivament de mortals per decisió d'Afrodita que la va trobar al llit amb Ares.
Encara ser tan bella, no va ser corresposta pel tità Orió.

Titonos i Eos van tenir dos fills, Mèmnon i Ematión. Memnón va lluitar juntament amb els troians a la Guerra de Troia i va ser matat.

Encara que Cèfal ja estava casat amb Procris, Eos va tenir tres fills amb ell, inclosos Faetont i Héspero.

La fatalitat en l'amor és una constant referència mitològica a Eos: El gegant Orió mor en mans d'Artemisa, Ganimedes és raptat per Zeus i portat a l'Olimp i Cèfal s'acaba suicidant.

És una deesa que es representa malenconiosa i bella. Segons la llíada d'Homer porta una toga de color safrà brodada amb flors, una corona, llargues ales amb plomes blanques, braços dorats i dits sonrosats.

Existeixen moltes representacions d'Eos en l'art. Les més importants es divideixen en tres categories: com un fenomen celest, com una deesa enamorada i a la Eos mare.

CURIOSITATS SOBRE MINERVA- ATENA

MINERVA- ATENA

En la mitologia romana, Minerva és la deessa de les ciències i la saviesa. En la mitologia grega és Atena. Va formar junt amb Júpiter i Juno l'anomenada tríada capitolina, que tenia el seu temple al cim del Capitoli. Els seus atributs són: el casc, la llança i l’olivera. Com a deessa de l'activitat intel·lectual el seu culte es va relacionar amb el món de l'ensenyament. La seva festa, les Quinquatries, era el 19 de Març, dia en què totes les escoles romanien tancades.

CURIOSITATS

FONT D’ATENA

Situada al final de la Rambla de la Il•lustració d’Almacelles.Aquesta estàtua de 2 m. d’alçada i feta en bronze amb una patina daurada, intenta ser un altre dels referents al món clàssic que, juntament amb l’obelisc de la plaça de les Llums i la tribuna neoclàssica de l’antic Palau dels Barons d’Esponellà componen tot un espai a l’aire lliure dedicat al món clàssic i al Renaixement.

REVISTA- MINERVA

Minerva és la revista cuatrimestral del Círculo de Bellas Artes. Recull i amplia la activitat de la institució a través de entrevistes, articles i reportatges. Compta amb la colaboració de grans firmes de la literatura, l’arte, el pensament, l’arquitectura i la fotografía. Es distribueix en llibreries d’ España i América Llatina.

http://www.circulobellasartes.com/ag_ediciones-minerva.php

Marta.V

Ovidi; La creació i el món.

Plubius Oividi Naso poeta que escribia sobre amor, dones abandonades i transformacions mitolòqigues. Juntament amb Virili i Horaci és un dels tres millors poetes de la història llatina.

Se'l coneix sobretot gràcies a la seua obra, les Metamorfosis, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transofrmacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.

La creació i el món

De la mà d'un Déu que desconeixem, va ser l'encarregat de posar ordre al Caos. D'allí va sorgir la terra i el cel, Gea i Urà que van acabar mantenint relacions.

D'aquesta unió van sorgir-hi els titans, però a mesura que tenien més fills, Urà li ordenà a Gea que els empresonés en les seves entranyes, ja que no volia perdre el poder, fins que un dia Gea va decidir matar a Urà, expulsant els seus divuit fills, els titans, però amb l'ajuda d'un d'ells, Saturn.

Aquest, partint d'una cova de Creta, va arribar als testicles del seu pare i els va tallar.

Saturn va ascendir al tro, i va desterrar als seus germans i germanes al lloc més profund del Tàrtar.

Saturn va mantenir relacions amb Rea, però quan donava a llum a algun dels seus fills, Urà se'ls menjava per a que no li arrebatèssin el poder.

Cansada d'aquests devoraments, Rea un dia li va oferir una pedra embolicada en canvi del seu fill, i Saturn se'l va menjar. Aquell fill era Júpiter, el qual va criar-se a una cova de Creta. A l'edat juvenil, Júpiter es va plantar davant de Saturn, i li va oferir un beuratge d'herbes, Saturn se'l va beure i va vomitar a tots els fills que havia devorat fins ara. Va iniciar-se una guerra en la que Saturn tenia el suport dels seus germans i Júpiter dels titans.

Júpiter va acabar sortin victoriós de la batalla gràcies a una arma dels ciclops, la qual constava d'uns raigs molts poderosos i va ascendir a ser el rei de l'Olimp, després d'aixó va desterrar als titans al Tàrtar.

De la sang que va saltar dels testicles d'Urà van nèixer els gegants, i Gea, els va ficar en contra dels Déus de l'Olimp. Va esclatar una guerra entre gegants i Déus, i Hèrcul·les, fill de Júpiter va contribuir-hi molt en aquesta guerra, ja que per matar un gegant es necessitava un mortal i un Déu, i Hèrcul·les era un semi-déu. Van ajudar a Júpiter els seus germans, els quals van guanyar la guerra matant a tots els gegants excepte a un, que va quedar petrificat al fons del mar ja que Hèrcul·les no el va poder rematar.

ELS HUMANS

Al principi de la humanitat tot era amor, tot era de tothom i tothom es respectava, però a mesura que l'humà evolucionava, anava tornant-se cada cop pitjor, cada cop més avariciós, es va inventar la moneda i l'únic que volia l'ésser humà era recaudar diners i tenir més propietats que els altres, i tot això va comportar guerres, molta sang derramada i molts conflictes.

Júpiter estava dessolat... plorava i va prendre una decisió, extinguir la humanitat. Però abans de que fés això, la seva filla Atena, va fer-lo canviar d'opinió, conseguint així una segona oportunitat per la humanitat.

FOTOS

La 1ra és d'Ovidi.

La 2na és de Saturn.

La 3ra és de Júpiter.

INFORMACIÓ; IMATGES

Les imatges han circut cercades de Google, i la informació ha sigut extreta de la viquipèdia.

Faetont i el carro del sol

Èpafos, amic de Faetont, va posar en dubte que Faetont fos fill de Febos, així que va preguntar al seu pare, aquest per demostrar-ho li va dir que demanes el que vulgues que li concediria, així que Faetont li demana que el deixi conduir per un dia el carro del sol. Febos no li va poder dir que no, així que accepta. Al matí següent Faetont conduís el seu carro. Però quan els cavalls s'adonen que no era l'auriga habitual, es van ficar euforics i es van sortir de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los.

Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans catàstrofes al cel i a la terra, on van començar els incendis, fins que Zeus va fulminar a Faetont amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l'univers.

1ª imatge:Faetont i el carro del sol.

2ªimatge: Zeus mata a Faetont.

webgrafia:

1ª imatge: http://www.odisea2008.com/2010/07/las-metamorfosis-de-ovidio-2.html
2ª imatge: http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/obras/7028.htm

Ovidi i "Les Metamorfosis", ARACNE

Ovidi

Publius Ovidius Nasó va morir a Sulmona el 20 de maig del 43 aC i va morir a Tomis l'any 17). Va ser un poeta romà conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó, va escriure

sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Era descendent d'una família d'equites p

erò amb una riquesa moderada. Igual que el seu germà Luci, que era un any més gran, fou destinat a l'advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica amb Aureli Fusc i Porci Latró i aviat va mostrar el seu geni per l'oratòria.

El seu para va decidir no obstant que no continués els estudis ja que el necessitava per obtenir més ingressos per a la família, però la mort del seu germà als 20 anys, va apaivagar aquesta oposició, ja que el patrimoni era suficient per a un únic fill.

Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.

Va tenir 3 esposes, les dues primeres escollides per el seu pare,amb les quals no va durar gaire, i la tercera,escollida per ell.

August va exiliar Ovidi l'any 8 per raons desconegudes.

LES METAMORFOSIS

Escrites pel poeta romà Ovidi. És un extens poema de 1200 versos dividits en 15 llibres i que recullen uns 250 llegendes i mites sobre grecs i romans, amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals,plantes i constel·lacions; ordenats cronològicament des de la creació de l'univers fins la divinització de Juli Cèsar. Així doncs, consisteix en una mena d'història mítica.

Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, és encara una de les obres mitològiques més conegudes i que més va influir en la literatura occidental i en la època medieval.

De tota manera es una obra pròxima a la èpica si ens fixem en la mètrica, la llargada i els mites i llegendes èpiques.

ARACNE

Aracne és filla d'Idmón un tintorer i va néixer a Lidia . La jove era molt famosa per tenir gran habilitat per el teixit i el brodat.

Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp anaven per admirar els seus bonics treballs en aquests arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble de Atenea (deessa de la saviesa ii de les filadores).

Aracne era molt hàbil i bonica, però tenia un gran defecte : era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li els seus hàbils i triomfs a ningú. Per això, en un moment de inconsciència, va reptar a la deessa, que per descomptat va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma de dona i li va advertir que es comportarà millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia.

Aracne , orgullosa i insolent desoir els consells de la dona i li va respondre amb insults. Atenea va muntar en còlera, es va descobrir davant l'atrevida joveneta i la competència va iniciar. Al tapís de la deessa, màgicament brodat es veien els dotze déus principals del

Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que patien els humans que desafiaven als déus.

Per la seva banda, Aracne representar els amors deshonrosos dels déus, com el de Zeus i Europa , Zeus i Dànae, entre molts més. L'obra era perfecta, però Palas enfurida per l'insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i li va donar un cop a la jove. Aquesta sense comprendre, se sent totalment humiliada i deshonrada, de manera que embogeix i acaba per penjar-se.

No obstant això, Palas Atenea no va permetre que morís sinó que la va convertir en una aranya , perquè continués teixint per l'eternitat.

Una altra versió ens explica que Aracne tenia un germà anomenat Falange . Mentre ella aprenia amb Palas Atenea les arts del teixit, Falange aprenia l'art de la guerra. Tot anava bé, fins que la deessa va descobrir que entre els germans hi havia una relació impia i incestuosa, de manera que els va castigar convertint-los en animals.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Metamorfosis

http://www.telepolis.com/cgi-bin/web/DISTRITODOCVIEW?url=/1514/doc/Literatura/LasMetamorfosisdeOvidio/IntroduccionMetamorfosisOvidio.htm

Xènia Pelegrí

Ovidi (43 a.C.-17 d.C.)

L’any 8 dC, just quan Ovidi acaba els seus "Metamorfosis", aquest es veu obligat a abandonar Roma camí de l’exili. Els motius del exili no estan clars però s’ha vist una implicació d'Ovidi en algunes intrigues relacionades on la família imperial i sembla que també té a veure la seva "Art Amatòria", poema que posava en manifest la resinació sota el imperi governat per August.

La majoria de les dades que tenim de la seva vida son trobades en els seus escrits.

Va néixer a Sulmona el 20 de març de l’any 43 a.C. en una família que pudia satisfer totes les necessitats i tenia un germà un any més gran que ell. Des de molt petit es va interessar per la poesia però va acabar estudia’n retòrica. A Roma va completar la seva educació i va viatjar a Atenes, Egipte i Àsia Menor.

Ovidi va acabar "Les Metamorfosis" l'any 7 d. C. El poeta va veure que l’obra no estava acabada com ell volia, i la va decidir cremar. Desprès en un escrit que va publicar mes tard va explicar els motius que el van portar a fer això els hi demana als seus amics que publiquin el poema amb les còpies que ells havien conservat, demanant el perdo del lector sobre una obra que no ha pogut tenir una revisió final per part de l'autor.

És una obra de difícil classificació. Te una aparença d'obra èpica, el versos son del mateix genere, i en el to general de la composició, Ovidi ens presenta en 15 llibres amb més de 250 narracions mitològiques, enllaçades entre elles sense pausa , que succeeixen en el temps des de l'origen del món fins a la transformació en estrella de l'ànima de Juli Cèsar.

Mite: La venjança de Juno
Io, un matí de primavera s’estava banyant en una font, però des de dardera de un arbre Júpiter encès de passió l’estava mirant. Ella va notar una sensació estranya i gira el cap. Allí veu els ulls amagats entre les branques del Déu. Ella al veure aquella mirada es va espantar i va fugir espaordida, quant es va sentir fora de perill es va aturar pensant que Júpiter ja deuria estar cansat de perseguir-la però no va ser així un instant d’espers de aturar-se la nimfa va ser envoltada per un fum blanc. Es va quedar paralitzada el fum la envoltava per la cintura li segava els llavis amb petons vaporosos ràpidament se’n va adonar que era Júpiter aquell fum. Aquell dia de la mà de Júpiter ,Io va conèixer aquesta mena de lluita cos a cos en què consisteix la intimitat de l’amor. Juno la esposa de Júpiter des del cim de l’olimp, va veure el fum tan dens que era a la Terra i es preguntava <<¿Don hauria sortit aquesta fum?>> va anar a buscar al seu Marit però no el va trobar, llavors va intuir que aquesta boira tenia que ser un parany per amagar alguna de les infidelitats de Júpiter. Es va decidir a baixar a la Terra allí va troba segut al seu marit al costat de una vaca ella li preguntà ¿de qui es aquesta vaca? Ell li explicà que havia sorgit de la Terra. Ella amb sospites li va dir: dons, si no es de ningú regala-me-la. Ell per por a les desgracies que podia originar la gelosia de Juno li va regala. La vaca (nimfa Io convertida en vaca) la va deixar en mans del gegant Agrós tenia cent ulls, mentre cinquanta dormien l’altra meitat estaven desperts.

Io estava absolutament inundada de tristesa, no podia suportar mes la situació de ser una vaca. Júpiter que ho veu tot desada el cel se’n adonar de tot el sofriment que estava petin i sentí llàstima per ella. I així va decidir cridar a un dels seu fill el Déu Mercuri i entre ells van planificar el pla per matar a Agrós ja que era la única forma de alliberar la nimfa. I aquet va ser: crear un instrument per atraure l’atenció del gegant, el fill cantar-li la historia del màgic instrument per fer-lo dormir i així una vegada a la vida Agrós tancar tots els seus ulls i aprofiten la situació matar-lo i d’aquesta forma va ser com va morir Agrós.

Quan Juno es va adonar de que Agrós avia set assassinat es va encendre de Ira i va fer que Io pagès per la mort del seu amic i fent així cruels venjances, la pobra Io desprès del martiri que estava sofrint sol desitjava la mort,Júpiter atemorid per el que estava vetllen va anar a dir-li a la seva dona que deixes en pau a la nimfa Io que ella n tenia res a veure qui l’havia seduït era ell. I li va prometre que mai mes li seria infidel. Juno va acaptar,Io de repent va notar com el seu cos tornava a la forma humana, i se'n adona que havia engendrat el fruit de Júpiter. Uns mesos mes tard va donar llum a Èpafos. Els egipcis, el va adorar com a un Déu mes dels seus ja que era fill de Júpiter.



Fonts d'informació:
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hesiode.htm
Wikipedia

http://classicsalaromana.blogspot.com/2009_01_01_archive.htm http://www.telepolis.com/cgibin/web/DISTRITODOCVIEWurl=/1514/doc/Literatura/LasMetamorfosisdeOvidio/IntraduccionMetamorfosisOvidio.htm

OVIDI I "LES METAMORFÒSIS" I "EL FIL D'ARIADNA I LES ALES D'ÍCAR"


Ovidi i "Les Metamorfosis"



Publi Ovidi Nasó, va néixer a Sulmona al 43 a.C. i va morir a Tomis el 17 d.C.


Era un poeta romà, famós per les seves dos obres: "Arte de amar" i "Les metamorfosis".


Va tenir un enfrontament amb l'emperador Cèsar August, que el va portar a un exili obligat a Tomis, on va morir als 60 anys.


Les metamorfosis, és un poema de 15 llibres que descriu la creació i història del món de la mitologia. Es classifica entre la èpica i la didàctica. Es va escriure en hexàmetres i conté 250 escrits mitològics. És considerat un dels treballs sobre mitologia més populars, joia de la literatura romana, que ha tingut gran influència en la poesia medieval.



El fil d'Ariadna i les ales d'Ícar

Explica la història del Minotaure, que va sorgir de l'amor entre una dona i un toro. El marit de la dona, el rei Minos, el va castigar tancant-lo en un laberint, on n'era impossible la sortida. Cada 7 anys, enviava a 7 nois i 7 noies per que pogués menjar. Teseu, el príncep d'Atenes, va dir que ell podria sortir del Laberint. Quan va arribar Ariadna, filla del rei Minos, li va donar la solució per sortir d'allí, un fil d'or, que havia de lligar a l'entrar i cabdellar-lo de nou per sortir. I així va ser, Teseu va matar el toro i va sortir sense problema. Minos va castigar a Dédal, el constructor del Laberint, tancant-lo a dins amb el seu fill Ícar. Dédal va inventar unes ales per poder sortir d'allí, però que tenien alguns inconvenients, com ara, que si els tocava el Sol molt a prop es desfeia la cera, si volaven baix, l'aigua del mar les podia mullar i si miraven els estels de nit, els enlluernava la seva lluïssor. I així va ser, van començar a volar, el pare davant i Ícar darrere. Ícar es va confiar i va volar massa alt i el Sol li va desfer les ales i va caure en picat i es va espetegar al mar. Van portar el cos a la primera illa, per enterrar-lo i aquella illa es va anomenar Icària.

ANDREA L.