Publi Ovidi Nasó

Com segurament tots sabrem que Ovidi va ser un dels poetes més importants d’aquella època. Podem conèixer la seva vida perquè ell mateix la va narra en un poema.

Ovidi va néixer a Sulmona(que esta a Itàlia) l’any 43ac. L’any 8 dC a causa d’un poema(que no se sap de que tractava realment), August el va desterrar a Tomis on va morir l’any 17dC. Ovidi va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques pròpies de les tradicions grega i romana.

Va ser una gran inspiració per a molts artistes, va tenir molta influencia en la literatura.

Ovidi i "Les Metamorfosis", ARACNE

Ovidi

Publius Ovidius Nasó va morir a Sulmona el 20 de maig del 43 aC i va morir a Tomis l'any 17). Va ser un poeta romà conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó, va escriure

sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Era descendent d'una família d'equites p

erò amb una riquesa moderada. Igual que el seu germà Luci, que era un any més gran, fou destinat a l'advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica amb Aureli Fusc i Porci Latró i aviat va mostrar el seu geni per l'oratòria.

El seu para va decidir no obstant que no continués els estudis ja que el necessitava per obtenir més ingressos per a la família, però la mort del seu germà als 20 anys, va apaivagar aquesta oposició, ja que el patrimoni era suficient per a un únic fill.

Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.

Va tenir 3 esposes, les dues primeres escollides per el seu pare,amb les quals no va durar gaire, i la tercera,escollida per ell.

August va exiliar Ovidi l'any 8 per raons desconegudes.

LES METAMORFOSIS

Escrites pel poeta romà Ovidi. És un extens poema de 1200 versos dividits en 15 llibres i que recullen uns 250 llegendes i mites sobre grecs i romans, amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals,plantes i constel·lacions; ordenats cronològicament des de la creació de l'univers fins la divinització de Juli Cèsar. Així doncs, consisteix en una mena d'història mítica.

Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, és encara una de les obres mitològiques més conegudes i que més va influir en la literatura occidental i en la època medieval.

De tota manera es una obra pròxima a la èpica si ens fixem en la mètrica, la llargada i els mites i llegendes èpiques.

ARACNE

Aracne és filla d'Idmón un tintorer i va néixer a Lidia . La jove era molt famosa per tenir gran habilitat per el teixit i el brodat.

Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp anaven per admirar els seus bonics treballs en aquests arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble de Atenea (deessa de la saviesa ii de les filadores).

Aracne era molt hàbil i bonica, però tenia un gran defecte : era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li els seus hàbils i triomfs a ningú. Per això, en un moment de inconsciència, va reptar a la deessa, que per descomptat va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma de dona i li va advertir que es comportarà millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia.

Aracne , orgullosa i insolent desoir els consells de la dona i li va respondre amb insults. Atenea va muntar en còlera, es va descobrir davant l'atrevida joveneta i la competència va iniciar. Al tapís de la deessa, màgicament brodat es veien els dotze déus principals del

Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que patien els humans que desafiaven als déus.

Per la seva banda, Aracne representar els amors deshonrosos dels déus, com el de Zeus i Europa , Zeus i Dànae, entre molts més. L'obra era perfecta, però Palas enfurida per l'insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i li va donar un cop a la jove. Aquesta sense comprendre, se sent totalment humiliada i deshonrada, de manera que embogeix i acaba per penjar-se.

No obstant això, Palas Atenea no va permetre que morís sinó que la va convertir en una aranya , perquè continués teixint per l'eternitat.

Una altra versió ens explica que Aracne tenia un germà anomenat Falange . Mentre ella aprenia amb Palas Atenea les arts del teixit, Falange aprenia l'art de la guerra. Tot anava bé, fins que la deessa va descobrir que entre els germans hi havia una relació impia i incestuosa, de manera que els va castigar convertint-los en animals.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Metamorfosis

http://www.telepolis.com/cgi-bin/web/DISTRITODOCVIEW?url=/1514/doc/Literatura/LasMetamorfosisdeOvidio/IntroduccionMetamorfosisOvidio.htm

Xènia Pelegrí

Ovidi (43 a.C.-17 d.C.)

L’any 8 dC, just quan Ovidi acaba els seus "Metamorfosis", aquest es veu obligat a abandonar Roma camí de l’exili. Els motius del exili no estan clars però s’ha vist una implicació d'Ovidi en algunes intrigues relacionades on la família imperial i sembla que també té a veure la seva "Art Amatòria", poema que posava en manifest la resinació sota el imperi governat per August.

La majoria de les dades que tenim de la seva vida son trobades en els seus escrits.

Va néixer a Sulmona el 20 de març de l’any 43 a.C. en una família que pudia satisfer totes les necessitats i tenia un germà un any més gran que ell. Des de molt petit es va interessar per la poesia però va acabar estudia’n retòrica. A Roma va completar la seva educació i va viatjar a Atenes, Egipte i Àsia Menor.

Ovidi va acabar "Les Metamorfosis" l'any 7 d. C. El poeta va veure que l’obra no estava acabada com ell volia, i la va decidir cremar. Desprès en un escrit que va publicar mes tard va explicar els motius que el van portar a fer això els hi demana als seus amics que publiquin el poema amb les còpies que ells havien conservat, demanant el perdo del lector sobre una obra que no ha pogut tenir una revisió final per part de l'autor.

És una obra de difícil classificació. Te una aparença d'obra èpica, el versos son del mateix genere, i en el to general de la composició, Ovidi ens presenta en 15 llibres amb més de 250 narracions mitològiques, enllaçades entre elles sense pausa , que succeeixen en el temps des de l'origen del món fins a la transformació en estrella de l'ànima de Juli Cèsar.

Mite: La venjança de Juno
Io, un matí de primavera s’estava banyant en una font, però des de dardera de un arbre Júpiter encès de passió l’estava mirant. Ella va notar una sensació estranya i gira el cap. Allí veu els ulls amagats entre les branques del Déu. Ella al veure aquella mirada es va espantar i va fugir espaordida, quant es va sentir fora de perill es va aturar pensant que Júpiter ja deuria estar cansat de perseguir-la però no va ser així un instant d’espers de aturar-se la nimfa va ser envoltada per un fum blanc. Es va quedar paralitzada el fum la envoltava per la cintura li segava els llavis amb petons vaporosos ràpidament se’n va adonar que era Júpiter aquell fum. Aquell dia de la mà de Júpiter ,Io va conèixer aquesta mena de lluita cos a cos en què consisteix la intimitat de l’amor. Juno la esposa de Júpiter des del cim de l’olimp, va veure el fum tan dens que era a la Terra i es preguntava <<¿Don hauria sortit aquesta fum?>> va anar a buscar al seu Marit però no el va trobar, llavors va intuir que aquesta boira tenia que ser un parany per amagar alguna de les infidelitats de Júpiter. Es va decidir a baixar a la Terra allí va troba segut al seu marit al costat de una vaca ella li preguntà ¿de qui es aquesta vaca? Ell li explicà que havia sorgit de la Terra. Ella amb sospites li va dir: dons, si no es de ningú regala-me-la. Ell per por a les desgracies que podia originar la gelosia de Juno li va regala. La vaca (nimfa Io convertida en vaca) la va deixar en mans del gegant Agrós tenia cent ulls, mentre cinquanta dormien l’altra meitat estaven desperts.

Io estava absolutament inundada de tristesa, no podia suportar mes la situació de ser una vaca. Júpiter que ho veu tot desada el cel se’n adonar de tot el sofriment que estava petin i sentí llàstima per ella. I així va decidir cridar a un dels seu fill el Déu Mercuri i entre ells van planificar el pla per matar a Agrós ja que era la única forma de alliberar la nimfa. I aquet va ser: crear un instrument per atraure l’atenció del gegant, el fill cantar-li la historia del màgic instrument per fer-lo dormir i així una vegada a la vida Agrós tancar tots els seus ulls i aprofiten la situació matar-lo i d’aquesta forma va ser com va morir Agrós.

Quan Juno es va adonar de que Agrós avia set assassinat es va encendre de Ira i va fer que Io pagès per la mort del seu amic i fent així cruels venjances, la pobra Io desprès del martiri que estava sofrint sol desitjava la mort,Júpiter atemorid per el que estava vetllen va anar a dir-li a la seva dona que deixes en pau a la nimfa Io que ella n tenia res a veure qui l’havia seduït era ell. I li va prometre que mai mes li seria infidel. Juno va acaptar,Io de repent va notar com el seu cos tornava a la forma humana, i se'n adona que havia engendrat el fruit de Júpiter. Uns mesos mes tard va donar llum a Èpafos. Els egipcis, el va adorar com a un Déu mes dels seus ja que era fill de Júpiter.



Fonts d'informació:
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hesiode.htm
Wikipedia

http://classicsalaromana.blogspot.com/2009_01_01_archive.htm http://www.telepolis.com/cgibin/web/DISTRITODOCVIEWurl=/1514/doc/Literatura/LasMetamorfosisdeOvidio/IntraduccionMetamorfosisOvidio.htm

OVIDI I "LES METAMORFÒSIS" I "EL FIL D'ARIADNA I LES ALES D'ÍCAR"


Ovidi i "Les Metamorfosis"



Publi Ovidi Nasó, va néixer a Sulmona al 43 a.C. i va morir a Tomis el 17 d.C.


Era un poeta romà, famós per les seves dos obres: "Arte de amar" i "Les metamorfosis".


Va tenir un enfrontament amb l'emperador Cèsar August, que el va portar a un exili obligat a Tomis, on va morir als 60 anys.


Les metamorfosis, és un poema de 15 llibres que descriu la creació i història del món de la mitologia. Es classifica entre la èpica i la didàctica. Es va escriure en hexàmetres i conté 250 escrits mitològics. És considerat un dels treballs sobre mitologia més populars, joia de la literatura romana, que ha tingut gran influència en la poesia medieval.



El fil d'Ariadna i les ales d'Ícar

Explica la història del Minotaure, que va sorgir de l'amor entre una dona i un toro. El marit de la dona, el rei Minos, el va castigar tancant-lo en un laberint, on n'era impossible la sortida. Cada 7 anys, enviava a 7 nois i 7 noies per que pogués menjar. Teseu, el príncep d'Atenes, va dir que ell podria sortir del Laberint. Quan va arribar Ariadna, filla del rei Minos, li va donar la solució per sortir d'allí, un fil d'or, que havia de lligar a l'entrar i cabdellar-lo de nou per sortir. I així va ser, Teseu va matar el toro i va sortir sense problema. Minos va castigar a Dédal, el constructor del Laberint, tancant-lo a dins amb el seu fill Ícar. Dédal va inventar unes ales per poder sortir d'allí, però que tenien alguns inconvenients, com ara, que si els tocava el Sol molt a prop es desfeia la cera, si volaven baix, l'aigua del mar les podia mullar i si miraven els estels de nit, els enlluernava la seva lluïssor. I així va ser, van començar a volar, el pare davant i Ícar darrere. Ícar es va confiar i va volar massa alt i el Sol li va desfer les ales i va caure en picat i es va espetegar al mar. Van portar el cos a la primera illa, per enterrar-lo i aquella illa es va anomenar Icària.

ANDREA L.

OVIDI I LES METAMORFOSIS - ORFEU ALS INFERNS

Les metamorfosis

És un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres, dividits en 15 llibres que estan recollits en 250 mites i llegendes.
Els grecs i romans tenen la característica comuna de transformació.
Consisteix en una mena d'història mítica del món, que comença amb una introducció dedicada a la creació i el diluvi.
Aquesta obra no buscava res més que ser un pur divertiment i va obtenir un enorme èxit, no sols a la seva època sinó també després, fins a arribar a l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc. I en la literatura van ser molt imitades.

Ovidi

L’autor es deia: Publius Ovidius Naso. Va néixer a Sulmona al país dels pelignes, el 20 de maig del 43 aC.

Va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, com un dels tres poetes per excel•lència de la literatura llatina.

Orfeu als inferns

Al regne de Tràcia, enmig d’un bosc, vivia Orfeu, que dominava la música com ningú. Un dia al costat d’un riu va conèixer a Eurídice, i des d’aquell moment es van enamorar bojament. Però desgraciadament el dia del seu casament, Eurídice va trepitjar un escurçó i li va clavar els seus ullals al taló, i de cop va caure a terra bruscament, per el verí. Orfeu va embogir, i des d’aquell dia no va tornar a ser el mateix. Estava disposat a fer de tot, i va baixar als inferns a buscar-la, i a pesar de tot, gràcies amb la música de la seva lira va aconseguir passar els obstacles. Plutó que era amb la seva dona li va posar la condició de que li retornaven Eurídice però no podia mirar-la fins que arribessin a ''la vida'', i ell amb tota la curiositat va mirar, i la va perdre per sempre més. Es passà els dies intentant alleujar el dolor tocant la lira i tots els animals i cícones del bosc s'apropaven, les cícones es van acabar enamorant d'ell, però ell les rebutjava , i un dia es van rebel·lar i el van matar, va acabar sent decapitat.

Apol·lo déu de la música, no va voler que el final de Orfeu acabés d’aquella manera, així doncs, va llançar contra la serp un encanteri que la va fer de pedra. I mentre l’ànima d’Orfeu tornava als inferns i es retrobava amb la seva dona Eurídice, les cícones van ser castigades pel déu Bacus, a qui Orfeu sempre havia adorat, de tal manera que els braços van ser estirats cap al cel i es van tornar rígids. A continuació els peus se'ls enfonsaren a terra i es van ramificar moltes vegades, Bacus les havia convertit en arbres.

Fonts d'informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Metamorfosis
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_metamorphos.htm
http://ferranmoreno.cat/bloc/2008/01/07/transformacions/

Informació sobre les imatges (per ordre):

Ovidi.

Orpheus and Eurydice- G.Kratzenstein- 1806.

Orfeo y Euridice- Rubens- Museo del prado. (Madrid)

Marta V.

Les metamorfosis d'Ovidi - "El diluvi"

Ovidi va néixer a Sulmona el 20 de maig del 43 aC i va morir a Tomis l'any 17 dC. És un dels poetes més reconeguts en la literatura llatina. La seva poesia ha estat molt imitada i va tenir una gran influència en l'art i la literatura d'Europa, ja que oferia una èpica diferent de les que es feien en aquella èpca. La seva èpica es basava en una història cronològica des de la creació fins al seu propi dia, incorporant molts mites i llengendes sobre transformacions. Algunes de les obres més importants que va escriure són Amores, Heroides, Medicamina Faciei Femineae, Ars Amatoria i les Metamorfosis.

Les Metamorfosis és un poema escrit en 15 llibres que recullen 250 mites on es descriuen la creació i la història del món mitjançant la mitologia de Grècia i Roma. Va ser escrit entre els anys 2 i 8 aC, i encara continua sent una de les obres mitològiques més populars.

EL DILUVI

Júpiter, després de passar una temporada amb els humans i d'adonar-se com n'eren de cruels, volia destruir la humanitat, però com que els altres déus no van veure molt clara la proposta, va decidir que la tornaria a repoblar amb una altra generació d'humans.

Prometeu, el qual va ser castigat per Júpiter en una ocasió i que tenia el do de l'endevinació, va advertir al seu fill Deucalió. Aquest va construir una arca per a salvar-se juntament amb la seva dona Pirra, i al caure el primer llamp s'hi van embarcar. Durant nou dies i nou nits no va parar de ploure i tot va quedar destrossat. Finalment, al desè dia tot va tornar a la normalitat.

Deucalió i Pirra van anar a un temple a resar a Temis, la deessa de la justícia i els hi va dir que el que havien de fer per a repoblar la humanitat era tirar per damunt de les seves espatlles els ossos de les seves mares. Ells van trobar impossible fer això, i després d'estar pensant durant molta estona, es van adonar de que no es tractava de les seves pròpies mares, sinó que es tractava de les mares de tota la humanitat i de la Terra: les pedres.

Deucalió i Pirra van agafar totes les pedres que van poder i així va ser com tirant-les per damunt de les seves espatlles, va sorgir una nova generació d'humans a la Terra.

Tots nosaltres descendim de les pedres,que van llançar, per això som tan sòlids com elles i resisitim tan bé els cops del destí.

Informació sobre Ovidi i les Metamorfosis:

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_metamorphos.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Metamorfosis

Informació sobre les imatges:

-Primera imatge: Ovidi.

-Segona imatge: Gravat de Júpiter presentciant el diluvi per al llibre "Les Metamorfosis"(1640) per Johann Wilhelm Baur.

-Tercera imatge: Deucalió i Pirra de Giovanni Maria Bottalla. Museu Nacional de Belas Artes de Rio de Janeiro.

Helena A.