Silent... leges inter arma

"Les lleis callen entre les armes"
Ciceró, Defensa de Miló 4, 11

BIOGRAFIA

Marcus Tullius Ciceró (Arpino 106 - Formies 43 a. C.) fou orador i polític romà.  Descendent d'una família de ran noble. Va estudiar dret,retòrica i filosofia a Roma i a les escoles de Grècia.  Va ser elegit ministre i va exercir les seves funcions a Sicília, on va guanyar una brillant reputació  com a advocat mentre, al mateix temps, intentava atansar els cavallers i la noblesa per construir la unió de les classes altes capaces de salvar la República i emprengué una ràpida carrera política. 

Al cap del temps, va ser governador de la província de Cilicia. Desprès, obtingué el perdó de Cèsar  i es va retirar a Tusulum però amb l'assassinat d'el Cèsar va tornar a reanimar la seva carrera política, el qual va voler restituir al senat el seu paper perdut. Però considerant hàbil recolzar Octavi, pronuncià contra Marc Antoni, el seu rival. Per lo qual, Octavi va a Marc Antoni però es reconcilià amb ell i així, Ciceró al ser inclòs en la llista de proscripció dels nous governants va ser executat el 7 de desembre del 43 a. C.

Volunt amnes, mercedem solure nemo autes.

VOLDRÍA SABER COSES, PERÒ NINGÚ NO VOL PAGAR AL MESTRE.:

Obra: Sàtires 7, 157. 

Aquesta frase vol dir que tothom vol aprendre coses noves, però ningú vol pagar al qui ensenya.

JUVENAL: Poeta llatí el darrer satíric romà important. Amic de Marcial  (escriptor llatí) fou famós sobretot a parís dels s IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris. la virulència de les seves primeres sàtires semble que li causa dificultats amb L'emperador Domicià; després fou més cautelós, la seva obra consta de 16 sàtires. La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d'una gran perfecció. les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes. De to nacionalista retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors cristians.

"Caelum, non animum mutant, qui trans mare currunt"

Significat: "Canvien de cel, i no d'ànima, els que marxen a l'altra banda del mar".

-Epístoles; 1, 11, 27-.

Breu biografia de l'autor d'aquesta frase; Horaci.

(Quintus Horatius Flaccus, 30-8 aC.), més conegut pel nom d'Horaci. Fou un poeta llatí. El seu pare, esclau emancipat, ho va sacrificar tot per donar-li una perfecta educació literària i filosòfica a Roma i Atenes.

Quint Horaci Flac. (30-8 aC.)

Se'l va relacionar amb Brutus, l'assassí de Cèsar. Després de participar a la batalla de Filipos, Horaci, tornà a Roma, arruïnat i sospitós. Es va guanyar l'afecte de Virgili, que el va fer treballar d'escrivà.

Després de guanyar-se també, la confiança i la protecció d'August, es va retirar al camp i va començar a escriure, preocupant-se per la perfecció literària. Va esdevenir el model perfecte de les virtuts clàssiques.

Les Epístoles donen nom a dos grups de poemes en forma de cartes fictícies, la primera dirigida a August i la segona, a Juli Flor que, en estil familiar, formen un tractat de la moral i del gust amb un to viu i un estil força distès. 

 

Hoc est viuere bis, vita posse priore frui

"Hoc est viuere bis, vita posse priore frui" Epigrames 10,23, 7-8

Marcial:
Marc Valeri Marcial va néixer el 43dC a Bílbilis, Tarraconense i va morir el 104dC. Va ser un escriptor llatí, originari de Tarraconense des dels 20 anys fins als 55 aproximadament, va residí a Roma.



La seva obra correspon als seus últims vint anys: consta de 15 llibres d'Epigrammata, bé que no totes les peces tinguin propiàment aquest caràcter; hi domina sovint el to líric, el bucòlic o l'elegíac, així com un sentiment molt viu de la gandesa romana i del fet històric. 

En total, es tracta d'uns 1.500 poemes, pertanyents al gènere de l'empigrama. L'Epigrama és una composició poètica breu  que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

Frase: És viure dues vegades poder gaudir dels records de la vida: Cada cop que penses en el que va passar, és com si ho tornessis a viure per segon cop.

Webgrafia: Wikipedia,  Enciclopèdia Catalana. 

Lupus est homo homini

Plaute 
La comèdia dels ases 495

Biografia

Titus Maccius Plautus, conegut com a Plaute, fou un autor còmic llatí nascut al 251 aC a Sarsina en l'antic Úmbria i mort en 184 aC. La seva data naixement s'ha fixat en el 254 a . C. per una notícia de Ciceró (Brutus , 60) i sabem que va morir al consolat de Plaute Claudio i L. Porci, sent censor Catón, és a dir, en el 184 a . C.  Es va traslladar a Roma de jove i allí va ser soldat i comerciant. Possiblement també va realitzar viatges per la Mediterrània. Es va arruïnar i va haver d'empènyer la pedra d'un molí alhora que començava a escriure comèdies palliatas adaptades del grec. 

El seu enorme èxit li va valer sortir de moliner per consagrar-se a aquest nou ofici i va morir pràcticament ric amb més de setanta anys, embolicat en una gran popularitat. Encara que hi ha altres erudits que pensen que probablement en usar l'expressió llatina "empènyer la pedra del molí ", el nostre autor es referia a la seva extrema pobresa i no al treball literal com a esclau encarregat de girar les moles dels molins. 

Significat

"Lupus est homo homini" significa "l 'home és un llop per a l'home".

 

Webgrafia  


http://es.wikipedia.org/wiki/Plauto#Biograf.C3.ADa


 

Ingenio facies conciliante placet

''Ingenio facies conciliante placet'' - Cosmètics per a la cara, 44


SIGNIFICAT: Una cara té més atractius si l'acompanya un bon caràcter.

Ovidi
Publius Ovidio Naso, poeta llatí. Va ser l'autor preferit de la societat romana. Per raons misterioses va ser exiliat a Tomis.
Se li atribueixen obres de poesia eròtica (cosmètics per a la cara, remeis d'amor), després dos obres de major envergadura (Metamorfosi), els poemes de l'exili i una tragèdia molt cèlebre en la antiguitat en la que sol es conserven fragments. 
Va ser el més apreciat poeta llatí a la edat mitjana i el renaixement.

Cosmètics per a la cara, és un receptari de cosmètics. En els 100 versos del poema, Ovidi defensa l'ús dels cosmètics de les dones romanes i proporciona receptes per a tractaments facials.
Aquesta frase explica que tenir una cara bonica no ho és tot, que tenint un bon caràcter també pots arribar a enamorar a algú.

Publius Ovidio Naso

WEBGRAFIA:
Enciclopedia Larousse 2000, pàg.4281
http://literaturallatinajuliapicallo.blogspot.com.es/2013/01/la-poesia-elegiaca-i-ovidi.html

Doloris omnis priuatio recte nominata est uoluptas

"Amb raó s'anomena plaer a la manca de tot dolor"                                           Ciceró, De finibus 1, 11, 37

 

Biografia breu de l'autor 
Marcus Tullius Ciceró (Arpino 106 - Formies 43 a. C.) fou orador i polític romà. Descendent d'una família de ran noble. Va estudiar dret, retòrica i filosofia a Roma i a les escoles de Grècia. Va ser elegit arestor i va exercir les seves funcions a Sicília, on va guanyar una brillant reputació com a advocat mentre, al mateix temps, intentava atansar els cavallers i la noblesa per construir la unió de les classes altes capaces de salvar la República i emprengué una ràpida carrera política. 

Al cap del temps, va ser governador de la província de Cilicia. Desprès, obtigué el perdó de Cèsar i es va retirar a Tusulum però amb l'assassinat d'en Cèsar va tornar a reanimar la seva carrera política, el qual va voler restituir al senat el seu paper perdut. Però considerant hàbil recolzar Octavi, pronuncià contra Marc Antoni, el seu rival. Per lo qual, Octavi va a Marc Antoni però es reconcilià amb ell i així, Ciceró al ser inclòs en la llista de proscripció dels nous governants va ser executat el 7 de desembre del 43 a. C.

El significat de la frase cèlebre
Amb raó s'anomena plaer a la manca de tot dolor significa que és normal que quan no hi ha patiment parlem de plaer, tot i que no en tinguem, i tant sols estiguem tranquils i no patim dolor.

                                                                                  Marcus Tullius Ciceró

 Bibliografía
Enciclopèdia Larousse 2000