

Sentido del ipso facto - facto Expresión latina que se usa para indicar que una cosa se hace inmediatamente o enseguida. Tesauro ipso factolocución adverbial (latinismo) de inmediato, en seguida, al instante, al punto, al momento, en el acto, ya, inmediatamente.
Ejemplos:
- Vistete ipso facto, tenemos que irnos.
- Esta cuestión se debe resolver ipso facto.
- Recoje todo esto ipso facto.

ación de artefactos explosivos y sembrado de minas antipersona...
Els indoeuropees es caracteritzaven sobretot per la seva fe en diversos déus, a això se'n diu politeisme els noms dels déus es reparteixen en tota la regió indoeuropea,per exemple tenien diferents variables dialectals d'una mateixa paraula. Els semites resulta també sorprenent q des de molt aviat es van unir al voltant d'un sol déu. Això es diu monoteisme. Tant en el judaisme com en el cristianisme i l’ islam, una de les idees bàsiques és la de q només hi ha un déu.
Ells veuen la història com una cosa que avança en cicles, el que vol dir que no hi ha cap principi o fi de la història.

Webgrafia: http://www.buenastareas.com/ensayos/Civilizacion-Indoeuropea/304426.html
Carla Molina Fernàndez
Aïda Lumbierres Malagón
Els indoeuropeus eren una societat patrilinial, probablement seminómada, basada en la ramaderia. Havien domesticat els cavalls. La vaca jugava un paper esencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida cuotidiana. La riquesa d’un home es mesurava amb el nombre d’animals que tenia.
Per suport lèxic es deduiex que desconeixien l’art de navegar, i coeneixien el cavall, el carro, el bou i la vaca. La base de suport economia eren l’agricultura i la ramaderia. S’organitzava en tribus i el pare era el cap dins de la familia. El concepte d’autoritat no coneixien i es mostraven partidaris de la democràcia.
Video:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/10/06/les-llengues-indoeuropees-avui/
Fotografies:
http://reforcemlallengua.blogspot.com/2009/12/les-llengues-indoeuropees.html
http://www.columbia.edu/itc/mealac/pritchett/00maplinks/overview/indoeuropean/indoeuropean.html

Salve,
La muralla es troba a Tarragona. La muralla va ser la primera gran construccio que els romans van fer després d'establir-se a Tarragona.
La muralla de Barcelona es va construïr a finals de segle IV. El seu perímetre és de 1350 metres. Barcelona era coneguda com la ciutat coronada, ja que disponia de 74 torres, les quals la seva distància no sobrepassava els 8 metres.
El tram de la muralla romana conservat es troba localitzat a pocs metres de Porta i Lleó. La seva construcció és anterior per part de l'obtenció d'Ilerda a l'estatus municipal (26-12 aC) durant el regnat de l'emperador August. Fou construïda aprofitant el rocam d'aquella zona, posteriorment i al mateix lloc es va afegir el tancament de l'alcassaba andalusina (IX-X).

http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre
AMFITEATRE DE TARRAGONA (TARRACO)
http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre
Marta.V
-Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
El primer establiment romà que va haver a Centcelles va ser al segle I aC. Poc després es va construir una primera vil·la, però es conserven poques restes. Les edificacions que encara estan en peu són del segle IV.
-Vil·la romana del Munts (Altafulla)
Durant el segle I, es van anar fundant nombroses vil·les al voltant de la ciutat romana de Tàrraco. Aquestes vil·les van ser dedicades a l'activitats agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts, que està situada molt a prop de la platja.

-Vil·la romana de Can Llauder (Mataró)
-Vil·la romana del Moro (Torredembara)
Constitueix un dels jaciments més importants i millor coneguts de Tarragona. Ha estat objecte d'excavacions periòdiques entre 1998 i 2003 però anteriorment ja s'havien dut a terme altres excavacions i prospeccions superficials.

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de l’altar ,situat en general just davant l'edifici.
A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino, i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat, també a Tarragona però no es conserva les restes.
Temple romà a Vic: El temple de Vic fou contruït durant el segle II es desconeix a qui ere dedicat.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/templum.htm