

Sentido del ipso facto - facto Expresión latina que se usa para indicar que una cosa se hace inmediatamente o enseguida. Tesauro ipso factolocución adverbial (latinismo) de inmediato, en seguida, al instante, al punto, al momento, en el acto, ya, inmediatamente.
Ejemplos:
- Vistete ipso facto, tenemos que irnos.
- Esta cuestión se debe resolver ipso facto.
- Recoje todo esto ipso facto.
Els indoeuropees es caracteritzaven sobretot per la seva fe en diversos déus, a això se'n diu politeisme els noms dels déus es reparteixen en tota la regió indoeuropea,per exemple tenien diferents variables dialectals d'una mateixa paraula. Els semites resulta també sorprenent q des de molt aviat es van unir al voltant d'un sol déu. Això es diu monoteisme. Tant en el judaisme com en el cristianisme i l’ islam, una de les idees bàsiques és la de q només hi ha un déu.
Ells veuen la història com una cosa que avança en cicles, el que vol dir que no hi ha cap principi o fi de la història.
Webgrafia: http://www.buenastareas.com/ensayos/Civilizacion-Indoeuropea/304426.html
Carla Molina Fernàndez
Aïda Lumbierres Malagón
Els indoeuropeus eren una societat patrilinial, probablement seminómada, basada en la ramaderia. Havien domesticat els cavalls. La vaca jugava un paper esencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida cuotidiana. La riquesa d’un home es mesurava amb el nombre d’animals que tenia.
Per suport lèxic es deduiex que desconeixien l’art de navegar, i coeneixien el cavall, el carro, el bou i la vaca. La base de suport economia eren l’agricultura i la ramaderia. S’organitzava en tribus i el pare era el cap dins de la familia. El concepte d’autoritat no coneixien i es mostraven partidaris de la democràcia.
Video:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/10/06/les-llengues-indoeuropees-avui/
Fotografies:
http://reforcemlallengua.blogspot.com/2009/12/les-llengues-indoeuropees.html
http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre
AMFITEATRE DE TARRAGONA (TARRACO)
http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre
Marta.V
-Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
El primer establiment romà que va haver a Centcelles va ser al segle I aC. Poc després es va construir una primera vil·la, però es conserven poques restes. Les edificacions que encara estan en peu són del segle IV.
-Vil·la romana del Munts (Altafulla)
Durant el segle I, es van anar fundant nombroses vil·les al voltant de la ciutat romana de Tàrraco. Aquestes vil·les van ser dedicades a l'activitats agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts, que està situada molt a prop de la platja.
-Vil·la romana de Can Llauder (Mataró)
-Vil·la romana del Moro (Torredembara)
Constitueix un dels jaciments més importants i millor coneguts de Tarragona. Ha estat objecte d'excavacions periòdiques entre 1998 i 2003 però anteriorment ja s'havien dut a terme altres excavacions i prospeccions superficials.
El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de l’altar ,situat en general just davant l'edifici.
A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino, i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat, també a Tarragona però no es conserva les restes.
Temple romà a Vic: El temple de Vic fou contruït durant el segle II es desconeix a qui ere dedicat.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/templum.htm