SÀBRATA

Va ser una antiga ciutat de la Tripolitània, a la regió de Líbia.

Va ser fundada pels fenicis al primer mil·lenni aC. Més tard, sotmesa per l'imperi cartaginès va passar als  númides en el 146 aC fins a l’ocupació romana al 106 aC. Va començar a decaure pels voltants del s III. Malgrat la islamització primerenca, la població integrada per tribus berbers majoritàriament, es va oposar als repobladors àrabs durant tot el s VIII. Al s X va formar part de l’imperi fatimita, va assolir la independència sota la dinastia berber local dels Banū Hazrūn i va ser ocupada per Roger II de Sicília.
Amb la signatura del tractat italoturc d’Ouchy-Lausana al 1912, Itàlia n'ocupà la zona costanera i va intentar que s'eixamplés fins a l'interior, però va ser frenada per una insurrecció popular en el 1915. Després de la Primera Guerra Mundial va tornar de nou a l’administració del govern italià.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser defensada pel mariscal Rommel. Després de la conquesta francobritànica va ser administrada provisionalment per la corona britànica, fins que es va constituir en el regne independent de Líbia a l'any 1951.

Actualment  la població és formada per àrabs i berbers arabitzats; alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia.
Les excavacions que es van iniciar al 1923 van posat al descobert immenses ruïnes: fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc. El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i cristiana.
En les fotografies podem veure que ho costruien a la costa i que en alguns llocs, com per exemple el teatre, han fet restauracions.

Temple d'Isis:

Teatre:

Fórum:

Apuleu, basílica de Sàbrata:

Termes:

Museu de Sàbrata:

Webgrafia:

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0057579.xml?s.rows=50&s.q=amfiteatre#.U15XDvl_vuM
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0067679.xml#.U15ZQPl_vuM

Mariona Arnó Otín