Llatí de 4t a l'INS Canigó: Augusta Emèrita

L'actual Mèrida, capital d'Extremadura, fou la ciutat romana Augusta Emèrita en l'antiga Roma, capital de Lusitània, fundada per ordre de l'emperador Octavi August l'any 25 a. C. per acollir els soldats de les guerres càntabres.

Augusta Emèrita va ser una ciutat emmurallada, en la qual tenien especial interès en els edificis d'espectacles públics, a més dels Fòrums, temples, termes, embassaments i altres edificacions que es van anar integrant a la ciutat, amb els edificis d'habitatges i les places públiques. La ciutat seguia el disseny del pla romà excepte per la seva forma, la qual era més rectangular i alhora més arodonida. Disposava de tots els edificis públics situats en la mateixa posició que en el plànol romà i tenia els carrers dividits en quadrícula amb els pertinents carrers principals, Cardo i Decumanus.

Comparació d''Emèrita Augusta amb el plànol del disseny romà

Al desembre de 1993 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, sent aquest un reconeixement de la seva projecció turística i un dels seus motors econòmics.

Queden vestigis arqueològics romans com carrers i calçades, clavegueres, dics, ponts, aqüeductes, preses, habitatges, necròpolis, fòrums amb els seus temples i colossals edificis per celebrar jocs escènics, dels quals destaquen:

El teatre romà es va construir sota el patrocini d'Agripa, gendre d'August, a cavall entre els anys 16 i 15 a.C., quan la Colònia va ser promoguda com a capital provincial de la Lusitània. Es va edificar parcialment al vessant d'un turó.

L'amfiteatre romà erigit en el 8 a. C., com testifiquen les inscripcions trobades en les seves tribunes, va servir d'escenari per a espectacles molt populars. Contigu al Teatre, està separat d'ell per una calçada que envolta els dos edificis. La cabuda aproximada era d'entre quinze i setze mil espectadors.

El circ romà és un dels circs més ben conservats de l'Imperi i, també, un dels més grandiosos amb una cabuda aproximada de fins a trenta mil espectadors. Edificat en temps de la dinastia Julio-Claudia va tenir diverses ampliacions i restauracions. Es va construir fora de les muralles de la ciutat, aprofitant la suau pendent que el turó de Sant Albín, la qual forma una vall artificial drenat per revestiments que, en l'antiguitat, evitaven que aquest es inundés.

L'aqüeducte dels Miracles és conegut popularment com "Els Miracles" per l'admiració que causava en els vilatans i forasters per el seu estat de conservació malgrat els avatars del temps, ja que es conserven més de vuit-cents metres. Sembla que es va erigir en un moment proper a la fundació de la Colònia, si bé són evidents en aquest aqüeducte diverses reformes posteriors.

El pont romà sobre el Guadiana, és un dels més llargs de l'imperi i es va convertir en un important nus de comunicacions d'acord amb el rang de la ciutat. Està avui compost per seixanta arcs de mig punt, té gairebé vuit-cents metres de llarg i dotze metres d'alt en els punts més elevats.

El temple de Diana es tracta d'un Temple de Culte Imperial situat al fons d'una gran plaça que va ser parcialment anivellada, de la qual també s'hi conserven restes. Està alçat sobre un alt podi de granit, sobre el qual s'assenta la columnata que envolta tot el temple. Va haver d'erigir-se encara sota el poder d'August. El seu estat de conservació excepcional és perquè, durant segles, va servir de fonament i carcassa del palau renaixentista del Comte dels Corbs.