L’any 8 dC, jus
t quan Ovidi acaba els seus "Metamorfosis", aquest es veu obligat a abandonar Roma camí de l’exili. Els motius del exili no estan clars però s’ha vist una implicació d'Ovidi en algunes intrigues relacionades on la família imperial i sembla que també té a veure la seva "Art Amatòria", poema que posava en manifest la resinació sota el imperi governat per August.La majoria de les dades que tenim de la seva vida son trobades en els seus escrits.
Va néixer a Sulmona el 20 de març de l’any 43 a.C. en una família que pudia satisfer totes les necessitats i tenia un germà un any més gran que ell. Des de molt petit es va interessar per la poesia però va acabar estudia’n retòrica. A Roma va completar la seva educació i va viatjar a Atenes, Egipte i Àsia Menor.
Ovidi va acabar "Les Metamorfosis" l'any 7 d. C. El poeta va veure que l’obra no estava acabada com ell volia, i la va decidir cremar. Desprès en un escrit que va publicar mes tard va explicar els motius que el van portar a fer això els hi demana als seus amics que publiquin el poema amb les còpies que ells havien conservat, demanant el perdo del lector sobre una obra que no ha pogut tenir una revisió final per part de l'autor.
És una obra de difícil classificació. Te una aparença d'obra èpica, el versos son del mateix genere, i en el to general de la composició, Ovidi ens presenta en 15 llibres amb més de 250 narracions mitològiques, enllaçades entre elles sense pausa , que succeeixen en el temps des de l'origen del món fins a la transformació en estrella de l'ànima de Juli Cèsar.
Mite: La venjança de Juno
Io, un matí de primavera s’estava banyant en una font, però des de dardera de un arbre Júpiter encès de passió l’estava mirant. Ella va notar una sensació estranya i gira el cap. Allí veu els ulls amagats entre les branques del Déu. Ella al veure aquella mirada es va espantar i va fugir espaordida, quant es va sentir fora de perill es va aturar pensant que Júpiter ja deuria estar cansat de perseguir-la però no va ser així un instant d’espers de aturar-se la nimfa va ser envoltada per un fum blanc. Es va quedar paralitzada el fum la envoltava per la cintura li segava els llavis amb petons vaporosos ràpidament se’n va adonar que era Júpiter aquell fum. Aquell dia de la mà de Júpiter ,Io va conèixer aquesta mena de lluita cos a cos en què consisteix la intimitat de l’amor. Juno la esposa de Júpiter des del cim de l’olimp, va veure el fum tan dens que era a la Terra i es preguntava <<¿Don hauria sortit aquesta fum?>> va anar a buscar al seu Marit però no el va trobar, llavors va intuir que aquesta boira tenia que ser un parany per amagar alguna de les infidelitats de Júpiter. Es va decidir a baixar a la Terra allí va troba segut al seu marit al costat de una vaca ella li preguntà ¿de qui es aquesta vaca? Ell li explicà que havia sorgit de la Terra. Ella amb sospites li va dir: dons, si no es de ningú regala-me-la. Ell per por a les desgracies que podia originar la gelosia de Juno li va regala. La vaca (nimfa Io convertida en vaca) la va deixar en mans del gegant Agrós tenia cent ulls, mentre cinquanta dormien l’altra meitat estaven desperts.
Mite: La venjança de Juno
Io, un matí de primavera s’estava banyant en una font, però des de dardera de un arbre Júpiter encès de passió l’estava mirant. Ella va notar una sensació estranya i gira el cap. Allí veu els ulls amagats entre les branques del Déu. Ella al veure aquella mirada es va espantar i va fugir espaordida, quant es va sentir fora de perill es va aturar pensant que Júpiter ja deuria estar cansat de perseguir-la però no va ser així un instant d’espers de aturar-se la nimfa va ser envoltada per un fum blanc. Es va quedar paralitzada el fum la envoltava per la cintura li segava els llavis amb petons vaporosos ràpidament se’n va adonar que era Júpiter aquell fum. Aquell dia de la mà de Júpiter ,Io va conèixer aquesta mena de lluita cos a cos en què consisteix la intimitat de l’amor. Juno la esposa de Júpiter des del cim de l’olimp, va veure el fum tan dens que era a la Terra i es preguntava <<¿Don hauria sortit aquesta fum?>> va anar a buscar al seu Marit però no el va trobar, llavors va intuir que aquesta boira tenia que ser un parany per amagar alguna de les infidelitats de Júpiter. Es va decidir a baixar a la Terra allí va troba segut al seu marit al costat de una vaca ella li preguntà ¿de qui es aquesta vaca? Ell li explicà que havia sorgit de la Terra. Ella amb sospites li va dir: dons, si no es de ningú regala-me-la. Ell per por a les desgracies que podia originar la gelosia de Juno li va regala. La vaca (nimfa Io convertida en vaca) la va deixar en mans del gegant Agrós tenia cent ulls, mentre cinquanta dormien l’altra meitat estaven desperts.
Io estava absolutament inundada de tristesa, no podia suportar mes la situació de ser una vaca. Júpiter que ho veu tot desada el cel se’n adonar de tot el sofriment que estava petin i sentí llàstima per ella. I així va decidir cridar a un dels seu fill el Déu Mercuri i entre ells van planificar el pla per matar a Agrós ja que era la única forma de alliberar la nimfa. I aquet va ser: crear un instrument per atraure l’atenció del gegant, el fill cantar-li la historia del màgic instrument per fer-lo dormir i així una vegada a la vida Agrós tancar tots els seus ulls i aprofiten la situació matar-lo i d’aquesta forma va ser com va morir Agrós.
Quan Juno es va adonar de que Agrós avia set assassinat es va encendre de Ira i va fer que Io pagès per la mort del seu amic i fent així cruels venjances, la pobra Io desprès del martiri que estava sofrint sol desitjava la mort,Júpiter atemorid per el que estava vetllen va anar a dir-li a la seva dona que deixes en pau a la nimfa Io que ella n tenia res a veure qui l’havia seduït era ell. I li va prometre que mai mes li seria infidel. Juno va acaptar,Io de repent va notar com el seu cos tornava a la forma humana, i se'n adona que havia engendrat el fruit de Júpiter. Uns mesos mes tard va donar llum a Èpafos. Els egipcis, el va adorar com a un Déu mes dels seus ja que era fill de Júpiter.
Fonts d'informació:
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hesiode.htm
Wikipedia
Fonts d'informació:
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hesiode.htm
Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada