Ovidi i "Les Metamorfosis", ARACNE

Ovidi

Publius Ovidius Nasó va morir a Sulmona el 20 de maig del 43 aC i va morir a Tomis l'any 17). Va ser un poeta romà conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó, va escriure

sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Era descendent d'una família d'equites p

erò amb una riquesa moderada. Igual que el seu germà Luci, que era un any més gran, fou destinat a l'advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica amb Aureli Fusc i Porci Latró i aviat va mostrar el seu geni per l'oratòria.

El seu para va decidir no obstant que no continués els estudis ja que el necessitava per obtenir més ingressos per a la família, però la mort del seu germà als 20 anys, va apaivagar aquesta oposició, ja que el patrimoni era suficient per a un únic fill.

Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.

Va tenir 3 esposes, les dues primeres escollides per el seu pare,amb les quals no va durar gaire, i la tercera,escollida per ell.

August va exiliar Ovidi l'any 8 per raons desconegudes.

LES METAMORFOSIS

Escrites pel poeta romà Ovidi. És un extens poema de 1200 versos dividits en 15 llibres i que recullen uns 250 llegendes i mites sobre grecs i romans, amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals,plantes i constel·lacions; ordenats cronològicament des de la creació de l'univers fins la divinització de Juli Cèsar. Així doncs, consisteix en una mena d'història mítica.

Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, és encara una de les obres mitològiques més conegudes i que més va influir en la literatura occidental i en la època medieval.

De tota manera es una obra pròxima a la èpica si ens fixem en la mètrica, la llargada i els mites i llegendes èpiques.

ARACNE

Aracne és filla d'Idmón un tintorer i va néixer a Lidia . La jove era molt famosa per tenir gran habilitat per el teixit i el brodat.

Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp anaven per admirar els seus bonics treballs en aquests arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble de Atenea (deessa de la saviesa ii de les filadores).

Aracne era molt hàbil i bonica, però tenia un gran defecte : era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li els seus hàbils i triomfs a ningú. Per això, en un moment de inconsciència, va reptar a la deessa, que per descomptat va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma de dona i li va advertir que es comportarà millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia.

Aracne , orgullosa i insolent desoir els consells de la dona i li va respondre amb insults. Atenea va muntar en còlera, es va descobrir davant l'atrevida joveneta i la competència va iniciar. Al tapís de la deessa, màgicament brodat es veien els dotze déus principals del

Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que patien els humans que desafiaven als déus.

Per la seva banda, Aracne representar els amors deshonrosos dels déus, com el de Zeus i Europa , Zeus i Dànae, entre molts més. L'obra era perfecta, però Palas enfurida per l'insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i li va donar un cop a la jove. Aquesta sense comprendre, se sent totalment humiliada i deshonrada, de manera que embogeix i acaba per penjar-se.

No obstant això, Palas Atenea no va permetre que morís sinó que la va convertir en una aranya , perquè continués teixint per l'eternitat.

Una altra versió ens explica que Aracne tenia un germà anomenat Falange . Mentre ella aprenia amb Palas Atenea les arts del teixit, Falange aprenia l'art de la guerra. Tot anava bé, fins que la deessa va descobrir que entre els germans hi havia una relació impia i incestuosa, de manera que els va castigar convertint-los en animals.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Metamorfosis

http://www.telepolis.com/cgi-bin/web/DISTRITODOCVIEW?url=/1514/doc/Literatura/LasMetamorfosisdeOvidio/IntroduccionMetamorfosisOvidio.htm

Xènia Pelegrí