Àrtemis/Diana

Orígens.
Àrtemis va néixer de la unió de Zeus i Leto, juntament seu germà bessó, Apol · lo. 
Ja que Zeus va ser infidel a Hera, la seva esposa, va prohibir que Leto donés a llum en qualsevol lloc on il · luminés el Sol I va enviar a la temible serp pitó perquè assassinés Leto en el part. Però Zeus va enviar al vent Bóreas perquè recollís a Leto i la portés al costat de Posidó. Aquest la va portar al seu torn a l'illa Ortigia i va cobrir el lloc amb una volta formada per les seves onades. Allà, sense contravenir la prohibició d'Hera, Leto parir a Apol · lo ia Artemisa aferrant-se a una olivera. Més tard, l'illa d'Ortigia va ser cridada Delos i      Apol · lo va matar la serp Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.                

Infància.                                                               
Artemis va ser maltractada per Hera, durant molt de temps. Artemis s'escalfava en els braços del seu pare. Als tres anys, Artemisa va demanar al seu pare, mentre estava asseguda a la falda, que li concedís sis desitjos: romandre sempre verge; tenir multitud de noms per diferenciar d'Apol · lo, ser la Phaesporia o 'donadora de Llum', tenir un arc i fletxes, i una túnica fins als genolls per poder caçar; tenir seixanta «filles d'Oceà», totes de nou anys, per la seva cor, i vint nimfes amnisíades com donzelles per tenir cura dels seus gossos i el seu arc quan descansés. No va demanar que se li dediqués ciutat alguna sinó governar sobre les muntanyes, i també el poder d'ajudar les dones en els dolors del part.

 Acteó.
 En una ocasió, Artemisa es trobava prenent un bany al bosc en companyia del seu cor de nimfes, quan el príncep i caçador tebano Acteón (fill d'Aristeo i Autónoe), que passava per allà, la va veure per casualitat. Les nimfes ho van descobrir i van córrer a amagar a Artemisa. Aquesta es va disgustar tant per haver estat prevista nua que va esquitxar amb aigua a la cara de Acteón, transformant-lo en un cérvol i incitant als seus propis gossos que ho ataquessin. Aquests ho van destrossar sense saber que el cérvol al qual donaven caça era el seu propi amo.

Orió.
Apol · lo, germà d'Artemisa, temia que la seva germana pogués perdre la seva virginitat amb Orión, o bé estava gelós perquè la seva germana ja no li prestava atenció, o creia que Orión després d'abandonar a Eos acabaria també abandonant a la seva germana. Per això va tramar un ardit perquè Orió morís. Va explicar a Gea la vanitat del caçador i aquesta va enviar un escorpí contra ell. Orió va tractar d'escapar nedant cap a la illa de Delos, on esperava que Eos ho protegís, i llavors Apol · lo va desafiar a Artemisa a disparar les seves fletxes contra el qual s'allunyava nedant després d'acusar d'haver seduït a Opis. Artemisa va disparar les seves fletxes i el va matar. Després d'això, va descobrir que es tractava d'Orió i per no poder fer-ho reviure, ho va col · locar entre les estrelles.

Oto i Efialtes.
Oto i Efialtes eren dos bessons eren dos bessons fills de Ifimedea i Posidó que creixien cada any un colze a l'ample i una braça a l'alt. Eren tan forts i agressius que ningú podia matar-los excepte ells mateixos. Oto pretenia a Artemisa i Efialtes a Hera, per prendre-les com esposes. Artemisa es va transformar en un cérvol i va saltar entre ells dos, perquè, amb la intenció de no deixar que s'escapés, es van tirar una fletxa l'un a l'altre matant entre si.

Calisto.
Calisto era la filla de Licaón, rei d'Arcàdia, i també una ajudant de caça d'Artemisa. Com a membre del seu seguici, va prendre un vot de castedat. Zeus se li va aparèixer disfressat com Artemisa o, en algunes versions com Apol · lo que es va guanyar la seva confiança i es va aprofitar d'ella, engendrant un fill, Arques. Enfurismada, Artemisa la va transformar en una óssa. Arcas gairebé la va matar mentre caçava, però Zeus el va detenir just a 
temps. Compadint, Zeus va pujar l'óssa al cel, donant així Calisto origen a una constel · lació. Algunes versions diuen que va pujar a tots dos, formant l'Óssa Major i l'Óssa Menor.