Afrodita-Venus 

 Afrodita es la deessa de la bellesa el sexe i l’amor. Els seus poder son immensos  protegeix els esposos, fecunda les llars i està present en els parts. També simbolitza passió i incita a tots els éssers ja siguin mortals o no a aquests vicis.                                                                             Ella era la que produïa el desig de tots els éssers.  També es anomenada Venus.

Al segle VII aC Afrodita apareixia amb corona i esplendorosos vestits però, a partir del segle IV ja se la comença a representar al natural o casi, amb diferents posicions. 

 Naixement d'Afrodita

Cronos va tallar els testicles al seu pare Urà, i els va tirar al mar. Al voltant dels genitals es va formar una escuma blanca, de la que va nàixer Afrodita.

Vida adulta 

Afrodita va nàixer adulta, no va tenir infància, es va casar amb Hefesto.

Matrimoni amb Hefesto

El déu suprem Zeus, sabia que Afrodita portaria problemes amb els Deus per la seva bellesa així que la va casar amb Hefesto, a qui va ser infidel en varies ocasions, amb Ares i Adonis.

Hefesto es va entera de la relació que mantenia Afrodita amb Ares perquè li va dir Helios, així que per venjança, va atrapar a Ares i Afrodita amb una reixa de fines cadenes perquè caiguessin al més mínim contacte. Va trucar a tots els altres deus olímpos per burlar-se d’ells.  ( encara que les deesses no van venir per vergonya), Hefesto no els va deixar lliures fins que Poseidón li va prometre que Ares pagaria una compensació. Quan va aixecar la red, van escapar així que no es va mantenir la promesa.

Afrodita i Psique

Afrodita tenia enveja de Psique per la seva bellesa, va demanar a Eros que utilitzes la seva fletxa perquè Psique s’enamorés de l’home mes feo del món, però va acabar ell enamorat per clavar-se la fletxa accidentalment.

Psique es va enterar de que el seu destí era esta sola, així que va marxar on un vent la va portat dins d’una cova plena de joies, cada nit Eros la anava a visitar i feien l’amor, sol amb una condició, que no obris cap llum. Les seves germanes celoses la van convèncer perquè ho fes, i al descobrir que era Eros va marxar dient " L’amor no pot viure on no hi ha confiança"

Psique va buscar a Eneas per totes parts, fins trobar a Afrodita la seva mare que li va ficar un seguit de probes per aconseguir-lo.

Al final Eros va demanar a Afrodita i Zeus que el deixessin casar amb Psique, ells van acceptar i Zeus va fer immortal a Psique.

Adonis

Afrodita era amant d'Adonis. Cíniras el rei de Chipre tenia una bellíssima filla anomenada Mirra. La mare de Mirra va dir que la seva filla era mes guapa que la afamada Deesa Afrodita. Mirra va ser castigada amb fer l’amor amb el seu pare, i ell no va voler. Aixì que Mirra es va disfressar de prostituta i va dormir secretament amb el seu pare. Finalment, Mirra va quedar embarassada, i el seu pare ho va descobrir, enfadat va perseguir a la seva filla amb un ganivet, la Mirra va marxar demanar ajuda als deus, aquets la van convertir amb un arbre de mirra, perque aquests no la poguessin matar, finalment el seu pare Cíniras es va suïcidar.

Mirra va donar llum a Adonis, Afrodita passava per la bora del arbre quan va ficar al bebè amb una caixa i el va portar al Hades per que Perséfone cuides d'ell, Adonis va créixer fins ser un jove increïblement preciós, Afrodita el va anar a buscar però Perséfone no volia perdre’l, així que Zeus va decidir que pesaria una tercera part del any amb Afrodita, l’altra amb Perséfone i l’altra amb qui volgués, Adonis va elegir a Afrodita.

Afrodita i Adonis passen totes les hores desperts junts, caçant, fins que Afrodita l’ha de deixar un temps per acabar la seva feina, i li dona un consell: no atacar a un animal que no demostri por. Adonis accepta el consell però s’oblida d'ell ràpidament. Més tard, apareix un porc senglar, que es Ares que abans era amant d'Afrodita i esta celos, con està tranquil, Adonis no li fa res, i de cop el porc senglar el persegueix fins ser castrat, Adonis es mor desangrat, quan arriba Afrodita ja no pot salvar-lo, així que sol pot plorar on cau la sanf d'Adonis, Afrodita va que creixin anemones amb record seu.

Al morir Adonis torna al inframón, on Afrodita torna a recuperar-lo i al final Zeus decideix que ha de passar 6 mesos amb Perséfone, i sis amb Afrodita.

                                              La deesa Hera (amb grec) o Juno (amb llatí).

-La seva representació és: solemne i majestuosa, a l'hora porta una mangrana o una rosella a la mà representant la sang i la mort, també els seus símbols representatius són la vaca, el paó i el lleó.

-En la mitologia grega, Hera era una deesa de l'Olimpo, reina dels déus i filla de Cronos i Rea.

-Ella, era la deesa de totes les dones casades, i en alguns casos del matrimoni.
I la representaven gelosa i vengativa sobretot amb les amants de Zeus.

-Quan ella encara era una nena, Rea la va entregar a Tetis i Horas, perque Cronos, devorava als seus fills.
Zeus era el seu home i el seu germà, però li era infidel, amb ell va tenir quatre fills que es deien Ares (déu de la guerra), Eris (deesa de la discòrdia), Hebe (deesa de la juventud) i Ilitia (deesa dels parts).

-Amb l'ajuda de la Mare Terra (Gea), Hera va tenir un altre fill anomenat Hefest (déu del foc), que era un monstre amb escates i els seus ulls lençaven foc al igual que la seva voca laba. Ella disgustada, el va espulsar de l'Olimpo, llavors ell es va vengar fent un tró màgic per a ella. Quan es va seure no es podia aixecar, llavors els altres déus van rogar-li que tornés a l'Olimpo, però ell es va negar repetidament  per haver-lo rebutjat, al final el déu Dionisi el va emborratxar i el va portar a l'Olimpo, llavors Hefest va lliberar a Hera després de rebre a la deesa Afrodita com a esposa.

-Hera, renovava la seva virginitat anualment en rtitus dels quals no se'n podia parlar.

Anècdotes seves.

-Ella, era la madrasta i enemiga de Heracles, a qui va possar dues serps al seu bressol mentre dormia, per a matar-lo, però les va agarfar amb les mans i les va escanyar. Després, va jugar amb elles.
Quan ell ja era gran la va ferir amb una fletxa de tres puntes al pit dret que li va deixar un dolor constant.

-Una ninfa anomenada Eco, va distreure a Hera de les aventures de Zeus, ella es va enterar i la va condemnar a pronunciar només les paraules que deien els altres (d'aquí ve el nostre eco).

-Una amant de Zeus estava embarassada, i com Hera es va enterar, li va dir que no podia dónar a llum en terra ferma, llavors Leto va anar a una illa flotant anomenada Delos i el va tenir allí, de nom, li va possar Apolo.

-Quan Hera va saber que Sémele (amant de Zeus), estava embarassada, es va disfressar de la seva cangur per demanar-li que Zeus li mostrés el seu aspecte vertader, ell es va veure obligat a fer-ho, i els seus trons i llamps, la van matar. Ell per a completar la gestació del nen, se'l va cusir al seu propi múscul.

-Zeus tenia una altra amant que era la princesa Ío, i per a ocultar-la, la va convertir en una bedella. Hera va sospitar, llavors li va dir que si li regalava, ell no es va poder negar, llavors ella se la va donar a Argos per a mantenir-la lluny de Zeus, aquest es va enterar i va manar a Hermes per a que el matés. Es va disfressar de pastor, i amb històries avorrides va fer que Argos es quedés dormit i el va matar amb una pedrada, així rescatant a Ío. Quan Hera es va enterar, va agafar els cent ulls i els va posar sobre el plumatge d'un paó. Per vengar-se, va fer que una mosca piqués a Ío, per a deixar-la sense on anar, va arrivar a Egipte i es va convertir en la sacerdotista de Isis.

-Zeus volia a Lamia (reina de Líbia), Hera la va transformar en un monstre i va matar als seus fills. Lamia va ser maldita amb la incapacitat de tancar els ulls per a que sempre estigués obsesionada amb la imatge dels seus fills morts, llavors Zeus li va concedir el dó de poder-se'ls treure per a descansar i després tornar a possar-se'ls. Ella sentia enveja d'altres mares i llavors devorava als seus fills.

                                                                                   Edifici.

Hi ha un edifici representat per a Hera, és un santuari en un temple tancat amb teulada, que posteriorment va ser reemplazat per un dels majors temples grecs de l'història.

Àrtemis/Diana

Orígens.
Àrtemis va néixer de la unió de Zeus i Leto, juntament seu germà bessó, Apol · lo. 
Ja que Zeus va ser infidel a Hera, la seva esposa, va prohibir que Leto donés a llum en qualsevol lloc on il · luminés el Sol I va enviar a la temible serp pitó perquè assassinés Leto en el part. Però Zeus va enviar al vent Bóreas perquè recollís a Leto i la portés al costat de Posidó. Aquest la va portar al seu torn a l'illa Ortigia i va cobrir el lloc amb una volta formada per les seves onades. Allà, sense contravenir la prohibició d'Hera, Leto parir a Apol · lo ia Artemisa aferrant-se a una olivera. Més tard, l'illa d'Ortigia va ser cridada Delos i      Apol · lo va matar la serp Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.                

Infància.                                                               
Artemis va ser maltractada per Hera, durant molt de temps. Artemis s'escalfava en els braços del seu pare. Als tres anys, Artemisa va demanar al seu pare, mentre estava asseguda a la falda, que li concedís sis desitjos: romandre sempre verge; tenir multitud de noms per diferenciar d'Apol · lo, ser la Phaesporia o 'donadora de Llum', tenir un arc i fletxes, i una túnica fins als genolls per poder caçar; tenir seixanta «filles d'Oceà», totes de nou anys, per la seva cor, i vint nimfes amnisíades com donzelles per tenir cura dels seus gossos i el seu arc quan descansés. No va demanar que se li dediqués ciutat alguna sinó governar sobre les muntanyes, i també el poder d'ajudar les dones en els dolors del part.

 Acteó.
 En una ocasió, Artemisa es trobava prenent un bany al bosc en companyia del seu cor de nimfes, quan el príncep i caçador tebano Acteón (fill d'Aristeo i Autónoe), que passava per allà, la va veure per casualitat. Les nimfes ho van descobrir i van córrer a amagar a Artemisa. Aquesta es va disgustar tant per haver estat prevista nua que va esquitxar amb aigua a la cara de Acteón, transformant-lo en un cérvol i incitant als seus propis gossos que ho ataquessin. Aquests ho van destrossar sense saber que el cérvol al qual donaven caça era el seu propi amo.

Orió.
Apol · lo, germà d'Artemisa, temia que la seva germana pogués perdre la seva virginitat amb Orión, o bé estava gelós perquè la seva germana ja no li prestava atenció, o creia que Orión després d'abandonar a Eos acabaria també abandonant a la seva germana. Per això va tramar un ardit perquè Orió morís. Va explicar a Gea la vanitat del caçador i aquesta va enviar un escorpí contra ell. Orió va tractar d'escapar nedant cap a la illa de Delos, on esperava que Eos ho protegís, i llavors Apol · lo va desafiar a Artemisa a disparar les seves fletxes contra el qual s'allunyava nedant després d'acusar d'haver seduït a Opis. Artemisa va disparar les seves fletxes i el va matar. Després d'això, va descobrir que es tractava d'Orió i per no poder fer-ho reviure, ho va col · locar entre les estrelles.

Oto i Efialtes.
Oto i Efialtes eren dos bessons eren dos bessons fills de Ifimedea i Posidó que creixien cada any un colze a l'ample i una braça a l'alt. Eren tan forts i agressius que ningú podia matar-los excepte ells mateixos. Oto pretenia a Artemisa i Efialtes a Hera, per prendre-les com esposes. Artemisa es va transformar en un cérvol i va saltar entre ells dos, perquè, amb la intenció de no deixar que s'escapés, es van tirar una fletxa l'un a l'altre matant entre si.

Calisto.
Calisto era la filla de Licaón, rei d'Arcàdia, i també una ajudant de caça d'Artemisa. Com a membre del seu seguici, va prendre un vot de castedat. Zeus se li va aparèixer disfressat com Artemisa o, en algunes versions com Apol · lo que es va guanyar la seva confiança i es va aprofitar d'ella, engendrant un fill, Arques. Enfurismada, Artemisa la va transformar en una óssa. Arcas gairebé la va matar mentre caçava, però Zeus el va detenir just a 
temps. Compadint, Zeus va pujar l'óssa al cel, donant així Calisto origen a una constel · lació. Algunes versions diuen que va pujar a tots dos, formant l'Óssa Major i l'Óssa Menor.

Mitologia: Deessa Atenea

Deessa Atenea

En la mitologia grega, el nom d'Atenea neix del grec àtic Athēnā o Aθηναία,Athēnaia. També era coneguda com Palas Atenea. El seu nom era també per al gènere de les aus anomenades mussols (Athene).

És la deessa de la guerra, la civilització, de la sabiduria, de l'estrategia, de les arts, de la justícia i de les habilitats. Es diu que es una de les principals divinitats del panteó grec i una dels dotze déus olímpics.  Mai es va casar o va tenir amants, mantenint una virginitat perpètua. La seva imatge va patir moltes transformacions al llarg dels segles.

Naixement 
Filla de Zeus i Metis.  Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus va veure que Metis estava embarassada se la va empassar de cap a peus. Llavors quan va ariibar el moment del part, a Zeus li va agafar un mal de cap tan fort que va ordenar que li obrissin el cap amb una destral. Tot seguit va neixer Atenea ja sen una adulta.
  
 Mites
-La disputa amb Poseidó: Poseidó era el rei del mar. Un dia aquet i Atene van disputar la protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir-ho, tots dos van fer un regal i van deixar que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atenea - olivera , Poseidó - font d'aigua salada. L'olivera era més util i va guanyar Atenea.
-Atenea i Aracne: Els déus eren molt gelosos envers els mortals i s'ofenien molt facilment quan aquests pretenien superar-los. Aracne tenia un art exquisit, així doncs, un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tothom opinava que fins i tot era millor que la deessa Atenea. Quan Atenea ho va saber va voler veure el tapís d'Aracne. Al veure'l es va meravellar i horroritzar a la vegad. Furiosa per la gelosia el va destruir. Després Aracne el va veure destruit i es va suïcida. Atenea es va donar compte de la injustícia de la seva mort i la va retornar a la vida però convertida en aranya, així tots els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre.
-La poma de la discòrdia: Aquest mite marca l'origen de la guerra de Troia. A les bodes de Peleu i Tetis van assistir molts déus, un dels quals Eris, la deessa de la discòrida. Aquesta llençà una poma d'or amb unes paraules gravades que deien: ''Per a la més bella''. Tot seguit tres deesses van reclamar aquesta poma; Hera, Atenea i Afrodita. Per escollir qui es quedava la poma i per qui era la més bella, s'escollí Paris, un jove pastor, fill de Príamrei de Troia. Les tres deesses per guanyar, li van oferir coses; Hera li oferí poder, Atenea saviesa i gloria militar i Afrodita la dona més bella del món, Helena. Paris es decidí per Afrodita. I al elegirla es va crear la famosa guerra de Troia, perque Afrodita ajudà a Paris a raptar a Helena i Atenea i Hera donaven suport als grecs.

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Atena





 

La deessa Persèfone (Περσεφόνη)

Qui era?

Era una deessa, filla de Zeus 
(pare dels deus i dels homes)
 i de Demèter (deessa de l'agricultura).

El seu mite

El mite que narra la seva història, conta que Hades (déu del món subterrani), estava enamorat d'aquesta deessa i un dia que ella va sortir a recollir flors innocentment amb algunes nimfes, Hades la va raptar, tot sortint d'una esquerda del terra,  per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits. Al final va trobar que la seva filla ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i que ja no es deia Core, si no Persèfone i que vivia als inferns. Això va fer entristir a Demèter, cosa que va portar a que deixèssin de créixer plantes arreu del planeta i tot acabés desèrtic. Fins que un dia, Demèter va pactar amb Hades un tracte sobre el qual Persèfone pasaria 6 mesos a l'infern amb el seu home perquè havia provat l'aliment dels morts, sis grans d'una magrana i ja no podia marxar, però al ser sol sis grans, li van permetre marxar durant 6 mesos amb la seva mare que es quan aquesta s'alegrava i tot tornava a crèixer i a florir (primavera i estiu), i quan marxava cap als inferns, Demèter entristia i tot es moria (tardor i hivern).

Altres curiositats

• Històries expliquen que abans de tot això, Core (nom de Persèfone abans de casar-se) no tenia un lloc estable a l'Olimp i vivia lluny d'allí, al camp, per això es considerada deessa de plantar llavors i conrear plantes. 

• Quan Persèfone vivia als inferns va esdevenir deessa de l'inframón.

• Aquest és el mite que es contava a la gent gran i als nens per explicar-li el canvi d'estacions mitjançant els deus.

• A Roma se la va identificar amb Prosèrpina i el seu equivalent egipci era Isis.

• També molts investigadors han etiquetat Persèfone com a símbol de la deïtat de vida, la mort i la resurrecció.

•  Persèfone va fer desparèixer a Eurídice, la esposa d'Orfeo perque no li agradava la música trista d'aquest i li va proposar un repte que no va superar.

• També, aquesta deessa, amb Afrodita van acordar cuidar de un preciós infant, Adonis, durant 4 mesos de l'any cadascuna i els 4 restants es cuidaria Adonis sol.

• Va convertir a una ninfa que buscava el seu marit, en una planta de menta.

• També va ser desitg de Pirítou, que va anar a buscar-la a l'inframón i Hades li va oferir hospitalitat enganyant-lo per a que acabés casi ofegat per una serp, però va ser rescatat per Heracles. Pirítou no va tornar a buscar a Persèfone mai més. 

• El matrimoni amb Hades era estèril, tot i així, Persèfone va ser seduïda pel seu pare, Zeus en forma de serp i va tenir un fill, Zagreu, que va ser assassinat per Hades.

• Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.

Mitologia: Eos

Eos és la deesa de l'aurora i personifica l'alba. És considerada com l'origen de tots els estels i planetes i segons el mite, les llàgrimes que vessa mentre vola a través del cel, plorant per l'assassinat d'un dels seus fills, és la rosada de la matinada.

Filla del déu del foc astral "Hiperió" i de la deesa de la vista "Tea", és una descendent de titans. És germana de Hèlios (Sol) i Selene (Lluna), i pujada a un carro tirat per cavalls, obre les portes de l'infern i precedeix la sortida del Sol al matí.

Eos era tan bella, que va tenir molts amors, tant titans com bells homes mortals.

Amb Astreu va ser mare dels quatre vents: Bòreas, Zèfir, Euros i Notos, així com dels planetes i d'Fòsfor, l'estel de l'alba.

Va segrestar a Ganimedes, Cèfal, Clito i Titonos per a que fossin els seus amants, ja que estava condemnada a enamorar-se consecutivament de mortals per decisió d'Afrodita que la va trobar al llit amb Ares.
Encara ser tan bella, no va ser corresposta pel tità Orió.

Titonos i Eos van tenir dos fills, Mèmnon i Ematión. Memnón va lluitar juntament amb els troians a la Guerra de Troia i va ser matat.

Encara que Cèfal ja estava casat amb Procris, Eos va tenir tres fills amb ell, inclosos Faetont i Héspero.

La fatalitat en l'amor és una constant referència mitològica a Eos: El gegant Orió mor en mans d'Artemisa, Ganimedes és raptat per Zeus i portat a l'Olimp i Cèfal s'acaba suicidant.

És una deesa que es representa malenconiosa i bella. Segons la llíada d'Homer porta una toga de color safrà brodada amb flors, una corona, llargues ales amb plomes blanques, braços dorats i dits sonrosats.

Existeixen moltes representacions d'Eos en l'art. Les més importants es divideixen en tres categories: com un fenomen celest, com una deesa enamorada i a la Eos mare.