La catastròfica erupció del volcà del Vesuvi l'any 79 d.C, el 24 d'agost, va deixar atrapats als 25.000 habitants que aleshores vivien a la ciutat de Pompeya, la ciutat que va quedar sepultada sota les cendres, amb alguns dels edificis més meravellosos de l'antiga Roma.
Els assentaments preromanos ja vivien en aquesta zona de la vall baixa del Vesuvi durant molts segles abans de l'arribada del gran imperi. L'any 79 a.C, el Vesuvi va esclatar enmig de grans tremolors de terra, enterrant Pompeya i Herculano sota un espès mantell de cendra durate més de 1700 anys.
Cap altra excavació arqueològica com la de Pompeya ha pogut il·lustrar tan nítidament la vida quotidiana del món antic. En el moment de l'erupció vivien en Pompeya uns 25.000 habitants.
La seva vida quotidiana ha estat conservada de manera perfecta per la cendra.
Les excavacions han pogut reflectir fins i tot les pintades en els murs d'alguns dels edificis. La cendra ha congelat la vida a la ciutat, que ha romàs intacta durant més de 17 segles.
A pesar que l'erupció del volcà no es va produir fins al 24 d'agost de l'any 79 a.C, la regió va sofrir perllongats terratrèmols i tremolors les setmanes prèvies a la catàstrofe. Plinio el Jove, en una carta a l'historiador Tàcit, descriu els esforços del seu oncle Plinio el Vell, un almirall de la flota, per rescatar als amics de la base de la muntanya. La gran explosió es va produir com un enorme núvol o un gran paraigua, segons el propi Plinio el Jove, testimoni de la catàstrofe. Molts habitants, protegits en les seves llars, van morir esperant ajuda. Uns altres, com Plinio el Vell, van morir a conseqüència de l'aire calent que va embolicar la ciutat fent-la insuportable.
Pompeya s'ha convertit, amb el pas dels anys, en el refugi més interessant de la vida de l'antiga Roma. I les seves restes han romés intactes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada