dissabte, 29 d’octubre del 2011
Quorum
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Procedéncia de la civilització indoeuropea
Els indoeuropees es caracteritzaven sobretot per la seva fe en diversos déus, a això se'n diu politeisme els noms dels déus es reparteixen en tota la regió indoeuropea,per exemple tenien diferents variables dialectals d'una mateixa paraula. Els semites resulta també sorprenent q des de molt aviat es van unir al voltant d'un sol déu. Això es diu monoteisme. Tant en el judaisme com en el cristianisme i l’ islam, una de les idees bàsiques és la de q només hi ha un déu.
Ells veuen la història com una cosa que avança en cicles, el que vol dir que no hi ha cap principi o fi de la història.
Webgrafia: http://www.buenastareas.com/ensayos/Civilizacion-Indoeuropea/304426.html
Carla Molina Fernàndez
Aïda Lumbierres Malagón
divendres, 14 d’octubre del 2011
Com i de què vivien els indoeuropeus?
Els indoeuropeus eren una societat patrilinial, probablement seminómada, basada en la ramaderia. Havien domesticat els cavalls. La vaca jugava un paper esencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida cuotidiana. La riquesa d’un home es mesurava amb el nombre d’animals que tenia.
Per suport lèxic es deduiex que desconeixien l’art de navegar, i coeneixien el cavall, el carro, el bou i la vaca. La base de suport economia eren l’agricultura i la ramaderia. S’organitzava en tribus i el pare era el cap dins de la familia. El concepte d’autoritat no coneixien i es mostraven partidaris de la democràcia.
Lengues indoeuropees
Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Llengues inodeuropees avui
El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel•lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.
Al 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia.
Se suposa que, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil•leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania, no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.
De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès
Video:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/10/06/les-llengues-indoeuropees-avui/
Fotografies:
http://reforcemlallengua.blogspot.com/2009/12/les-llengues-indoeuropees.html
http://www.columbia.edu/itc/mealac/pritchett/00maplinks/overview/indoeuropean/indoeuropean.html
Religió indoeuropea
Els indoeuropeus eren politeistes , i dins del seu panteó destacaven tres divinitats: Deyus o déu suprem, Pheuson o déu productor i Perkwunos, el déu del llamp i el tro. Altres divinitats destacades eren Heusos, el déu del Sol; Priheh, la deessa de l'amor o Denu, déu dels rius que es troba a l'arrel de molts topònims fluvials, com per exemple el Danubi o el Don. També tenien moltes divinitats duals, en forma de bessons, com el Sol i la Lluna, els avantpassats de l'home i la dona o els bessons-cavall. Feien ritus de sacrifici ( mort ritual d’un esser viu per honorar una divinitat).
La vaca jugava un paper essencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida quotidiana es deia que calia tractar-la com a la mare d’un mateix per la llet.. La riquesa d'un home es mesurava amb el nombre d'animals que tenia.
Els morts eren enterrats en túmuls o cambres mortuòries. Els líders importants s'enterraven amb les seves pertinences i amb les seves dones.
Hi ha indicis d'una monarquia religiosa, on el rei de la tribu també era l'alt sacerdot.
webgrafía